Poblat ibèric  de Calafell

L’excursió que vam fer a Calafell els alumnes de 2n d’ESO [15 de desembre de 2000], em va agradar perquè ens explicaven històries dels nostres avantpassats els ibers, allà hi havia la ciutadella del poble ibèric dels cocedans.

Ens van explicar com estava orientat, a la costa, per poder vigilar bé el mar, i al costat d’un torrent. L’únic lloc pel qual podien entrar segurs era per la muralla.

Això era una civilització desenvolupada; tenien un ajuntament, la casa principal, que era molt més gran que les altres. Una casa, que destacava de les altres,  tenia una columna per poder sostenir la paret, aquesta columna la col·locaven a un costat de la porta perquè  quan era fosc, no s’estavellessin.

Les cases eren fetes de dos tipus. Una tècnica era la del tubot, que consistia a posar terra, aigua, palla i cal (que en aquells temps servia o era utilitzada com un adhesiu) i ho deixaven en un motlle dos o tres dies perquè es tornés sòlid. L’inconvenient era que per produir-ne molts, necessitaven espai i molts dies, però els podien col·locar de formes diferents.

L’altre tècnica consistia a ficar la terra i l’aigua en un motlle de fusta i, desprès, el premsaven amb un pal (massa) i el col·locaven formant una paret. Aquestes tècniques s’aplicaven a sobre de les roques, que col·locaven al costat de terra per impedir el pas a la humitat. El sostre era de terra, palla i aigua. Les dones eren les úniques que hi podien pujar perquè pesaven molt poc i allà podien fer peix assecat.

A la muralla hi havia els magatzems, allà hi guardaven gran quantitat de menjar, per això es van trobar ossos i restes de ratolins. La muralla era molt alta i de pedra, perquè fos més difícil accedir al poblat.

Per defensar-se, tenien armes molt senzilles: cascos de ferro per protegir-se bé el cap, espases, per atacar l’enemic, l’escut per a defensar-se... L’escut era molt peculiar perquè tenia un mànec cobert de ferro per posar la mà, així els enemics no els podien tocar a la mà i fer-los caure l’escut.

Tots els morts eren incinerats i ficats a urnes per posar-los a les necròpolis, que era un lloc fora de la ciutat on es col·locaven totes aquestes urnes. Les excepcions eren els nens menors de quatre anys, que eren enterrats a sota de la seva casa.
Després d’aquesta llarga explicació, vam fer uns tallers per poder veure el que feien els ibers, com, per exemple, estampar roba i practicar la tècnica del tubot. En aquesta pràctica vaig acabar brut com un porc, i fins i tot, vam fer un teler, que és amb el que treballaven les dones per fer roba. 

                                                                             Óscar Granados López (2n d’ESO)

La ciutadella ibèrica de Calafell

Com era la ciutadella

Calafell era prop del mar, per controlar el trànsit marítim i facilitar el transport, càrrega i descàrrega dels vaixells de mercaderies. Estava situat sobre un terreny elevat per defensar-se millor. Al sud del poble, a uns 7 o 8 metres, hi passava un riu del qual aprofitaven l’aigua per veure. La ciutadella només tenia una entrada per preservar-se. Els ibers vivien en petits poblets emmurallats, com és el cas de la ciutadella ibèrica, per lliurar-se millor dels enemics, ja que per arribar a l’accés, a l’interior del poble, s’havia de vorejar gairebé tota la fortificació, i llavors l’enemic quedava desprotegit uns 10 metres, on era presa fàcil per als defensors de la ciutadella.

El poble era un desgavell de carrers amb un cert desnivell, i de sòl irregular, però ja tenien un primitiu sistema de clavegueram. No hi havia places ni grans avingudes. Les cases eren petites i, normalment, d’una habitació, que utilitzaven per a tot. Els habitatges eren fets segons dues tècniques de construcció diferent: la tàpia, que era fang premsat, i els maons, que eren fets amb palla, terra, calç i aigua. Tenien una sala de reunions o una mena d’ajuntament, un espai per als sacrificis, etc.

Com era la seva religió

Tenien un pensament màgic-religiós, seguien la religió naturalista, que vol dir que estimaven el mediambient i que devien a la natura tot el que tenien. Una altra prova que eren religiosos és que incineraven els morts pensant que passarien a una vida millor. Quan un nadó moria, l’enterraven al terra de casa seva, perquè creien que així asseguraven que el seu pròxim fill fos sa. Feien sacrificis d’animals per venerar els déus, i també escultures de déus, com la deessa Venus, la deessa de la fertilitat. També tenien animals sagrats, i construïen santuaris on dipositaven ex vots (ofrenes)

Quina era la seva economia

L’economia es basava en el cultiu de cereals, oliveres, vinya i llegums, la ramaderia, cavalls, bous i ovelles, el camp de la metal·lúrgia i la ceràmica. Amb aquests productes comerciaven amb els fenicis, els grecs i els cartaginesos.

[Aquest dos comentaris van publicar-se a la revista Sota el cel del Puig, núm. 2, febrer de 2001.]