Un bestiari en vers
Versos fets per alumnes d'ESO sobre animals de l'entorn
Un bestiari en vers
EL CARGOL
Som petits i llefiscosos,
vivim en una closca
que portem sempre amb nosaltres.
No ens protegeix,
però ens serveix
per passar l’hivern.
Ens alimentem
de plantes verdes.
Quan fa sol sortim,
i no sortim quan fa plugim.
Vosaltres ens odieu
quan estem dins l’hort
perquè temeu
que ho espatllem tot.
Mercè Garijo Montenegro (4t d’ESO)
EL CONILL
Animal encantador
que dels homes té por.
Corre i salta pel món
repartint bona sort.
Als nens agrada molt
i mai no viu sol.
Nuria Díaz Sánchez (4t d’ESO)
LA MARIETA
És una boleta
amb colors vius com el sol.
És rodoneta
i sempre apareix al temps de el calor.
Si la toques
anirà cap al cel
i si et tombes i la mires
et semblarà un estel.
De vegades
reposa sobre el teu nas
i et fa unes pessigolles
que de riure no pots parar.
Elisabeth Morales (4t d’ESO)
EL GAT
El meu gat
és molt trempat.
És grandot,
com una bola de cotó.
I encara que faci molt de fred,
ell sempre està molt calentet.
Jordi Desembre (4t d’ESO)
EL RAT-PENAT
Aquesta nit n’he vist un.
M’ha volgut mossegar.
I quan l’he volgut espantar
a sobre m’han vingut un munt.
El cinema l’ha mitificat,
aquest és el rat-penat
aquesta nit m’he trobat un
i quasi m’ha mossegat.
Siro Perales (4t d’ESO)
LA ZEBRA
La zebra és un animal
bastant brut,
Com gairebé tots: irracional
i molt tossut.
Blanc i negre
el seu cabell.
Blanc i negre
el seu cervell.
Les seves potes
la fan caminar.
I els seus colors
ens la fan diferenciar.
Elisabeth Aguilar (4t d’ESO)
L’OCELLOT VALENT
El temps està enfadat.
Els trons i llamps espanten
l’ocellot que vola pel bosc,
pobret si no s’amaga
prompte: ho passarà
molt malament. L’ocellot
valent, que es baralla contra
els dolents trons i llamps
que fan por.
Mª Jesús Ramos (4t d’ESO)
LA VACA QUE RIU
Un tauler d’escacs una mica gran,
quatre potes, cua i cap,
sempre està pastant.
Blanc i negre, els seus colors principals
contrasten amb el ver del camp.
Si ets un ximplet, les pots veure volar.
Si veus la tele, formatge et mostraran
amb un somriure no massa natural.
Les angleses estan boges,
les irlandeses encara més
i les de dintre del país... Bé, no en parlem més.
La resposta creus encertar?
Equivacada no estaràs?
Àlex Peralo (4t d’ESO)
EL GOS
El gos és un animal domèstic
que sempre et farà companyia,
només donant-li el menjar
et serà fidel tota la vida.
El gos és un bon company,
t’estima i mai no t’abandonarà,
Per això tu fes el mateix
que el gos mai no et farà mal.
Isabel Gozálvez (4t d’ESO)
El lloro
Un lloro molt ben plantat
vol presumir de cridaner
i busca una parella,
perquè té el cor destrossat.
Ho diu a tot el que passa,
i ningú no li diu res.
Encarna V. Ramos (4t d’ESO)
EL LLEÓ
Diuen que és el rei de la selva,
diuen que és un gran depredador,
la carn és el que més menja.
Només pot ser el lleó.
Corre molt de pressa,
per agafar el menjar,
quan menys t’ho esperis, atacarà
i a mossegades se’t cruspirà.
Robert Gracia (4t d’ESO)
LA PAPALLONA
Mentre la papalona volava pel camp,
va veure un home que la volia observar.
I tant es va apropar, que l’altre la va caçar.
Ja a la casa del caçador,
va veure animals en gàbies.
Que tots van ser caçats,
per presumits i ganàpies.
Daniel Vilela (4t B)
RATETA
DE LABORATORI
Dura i trista vida t’espera,
amb peatge blanquinós i suau.
La mort i el sofriment, rateta,
t’acarícien com torero al brau.
Vius a un brut laboratori,
t’injecten al cos fort vidres molt freds,
qui sap, bacteris o microbis,
segurament això, per no res.
Patricia Albarrilla (4t B)
El ocell
El sol de l’ocell
és una melodia
que surt del cel
quan comença el dia.
Vola, vola, ocellet,
vola com un llamp.
Vola, petitet,
vola a través del camp.
L’home et volia caçar
per vendre’t després al mercat,
però tu t’hi vas negar
perquè no et deixés marcat.
Raúl Domingo Martín (4t d’ESO)
L’ÀNEC
L’ànec té un coll blanc,
un bec d’or
i un vol encantat.
L’ànec, de simpàtic caminar,
pica amb el seu bec pa,
pa que tu li donaràs
i a ell molt li agradarà.
Laura Morales (4t d’ESO)
LA TORTUGA
Amb l’armadura sempre posada
semblo un cavaller verd,
però em quedo bocabadada
si em posen del revés.
Amb la constància m’identifiquen,
amb la intel·ligència ho faig jo,
però mai no em dominen
i acabo guanyant jo.
Sergio Gallego Herrerapicazo (4t d’ESO)
[Aquests versos van estar publicats a la revista Sota el cel del Puig, núm. 3, abril de 2001.]