El Marroc, al cor
Una experiència d'intercanvi (2002-2003)
El Marroc, al cor
Aquest projecte, “El Marroc, al cor”, va sorgir espontàniament, sense cap organització intermediària. Al primer trimestre d’aquest curs, L’Hassan Bouchouch, bon coneixedor de la cultura àrab i persona que, de vegades, ha fet de mediador i d’intèrpret als professors de l’institut amb les famílies d’alguns dels nostres alumnes magribins, ens va oferir l’oportunitat de fer un intercanvi de cartes amb una escola de Tadward, al sud del Marroc, molt a prop d’Agadir. Els alumnes de l’escola van començar l’experiència enviant-nos 28 cartes i un vídeo de presentació. Les cartes venien redactades en àrab, per la qual cosa s’havien de traduir al castellà o al català. Com que l’experiència es va inserir en un conjunt d’activitats sobre educació intercultural dutes a terme a classe de Castellà, el professor responsable va demanar la col·laboració d’alumnes seves magribins per fer la corresponent traducció; després les cartes van ser lliurades a alumnes de 1r i 2n d’ESO. Les cartes van ser llegides i comentades per treure’n tota una sèrie d’informacions sobre l’escola, el poble i la realitat social i cultural del Marroc.
Quant al vídeo, com que, en part, els alumnes i professors hi parlaven en francès, es va passar a les classes de francès de 2n i 3r d’ESO per poder treure’n la informació corresponent. En aquest vídeo es feia una proposta formal d’iniciar un procés d’agermanament amb el Puig Castellar.
Llegir les cartes i comentar el vídeo van estar els motius desencadenants de l’actual projecte. A partir d’aquest moment es tractava de recollir la invitació: contestar les cartes, continuar el diàleg, establir un pont de relació amb el sud del Marroc (més aïllat i menys occidentalitzat que el nord), sentir més a prop el país i la seva gent i, en definitiva, materialitzar el procés d’agermanament.
Si l’experiència de l’any passat va estar una experiència profunda que va enriquir no solament als alumnes que la van protagonitzar (després a l’institut i a altres llocs s’han fet xerrades sobre què els va suposar), aquesta hauria de tenir una més gran implicació i repercussió, i no seria una experiència puntual sinó més a llarg termini. L’experiència del curs passat va suposar un viatge d’anada i tornada per part del nostre alumnat; l’experiència d’aquest curs hauria d’establir els mecanismes perquè alumnes magribins poguessin venir a Catalunya de colònies a l’estiu. L’intercanvi, per altra banda, havia de ser més directe, doncs en aquesta ocasió no hi havia cap organització intermediària i, per tant, els objectius podien estar definits pels mateixos protagonistes.
Els pares i mares de l’AMPA, per altra banda, confiaven plenament en la bondat dels objectius d’aquest projecte donada l’experiència del curs passat.
Preparatius
Mitjançant les cartes s’havia anat enfortint l’idea d’una trobada a Tadward al mes de juliol. Molts pares, mares, alumnes i professors d’altres centres havien donat explícitament el seu suport a aquest projecte i havien expressat el seu interès en participar al viatge de fi de curs. De sobte, els atemptats de Casablanca van trencar violentament aquesta perspectiva. La nova situació obligava a donar un altre sentit al viatge. Viatjar amb alumnes de 12 anys al Marroc podia donar peu a malentesos; si el viatge ho feien un grup d’adults era una altra cosa.
Potser que ara més que mai, després de la guerra dels EE.UU. i els seus aliats contra Iraq, calia enfortir els lligaments entre el Nord i el Sud, lluitar per la cultura de la pau, establir ponts de diàleg i d’acceptació entre els europeus i el món àrab. Potser que ara més que mai es tracta de continuar la tasca que s’ha descrit a les línies precedents. I així ho han entès els professors i professionals de Santa Coloma que, finalment, conformen el grup de viatgers.
Objectius
El grup de viatgers colomencs pretén:
· conèixer directament la realitat social, cultural i humana del Sud del Marroc i el seu sistema educatiu,
· reconèixer com s’enfronta la dialèctica entre modernitat i tradició a un poble petit de l’interior del país,
· mantenir un diàleg amb els mestres i alumnes de Tadward per fomentar la cultura de l’intercanvi i de la solidaritat,
· conviure amb la gent del poble en el seu medi des d’una perspectiva no turística, sinó de respectuosa cooperació,
· estudiar les necessitats i els medis materials de l’escola i del poble per portar a terme, posteriorment, campanyes d’ajut,
· establir els mecanismes per donar continuïtat a aquest projecte d’intercanvi i per implicar-hi a un gran nombre d’escoles i de gent de Santa Coloma,
· contribuir amb la divulgació de la nostra experiència a fomentar l’interès dels colomencs envers el Marroc i la cultura àrab i, per consegüent, a fomentar la cohesió social i la integració del col·lectiu islàmic a la ciutat.
3. PROGRAMA DEL VIATGE
11-7-2003, divendres. Sortida a les 15.55 de l’aeroport de Barcelona. Arribada a Agadir a les 18.30 h. (hora local). Trasllat a l’hotel. Sopar. Passeig nocturn per la ciutat.
12-7, dissabte. Arribada a Tadward, trobada amb els mestres de l’escola. Proposta de pla de treball per als dies següents. Visita del poble.
13-7, diumenge. Visita a un centre artesanal, la Medina d’Agadir (obra de Coco Polizzi, arquitecte italià nascut a Rabat). Excursió a Tifnit (ciutat murallada) i a la reserva natural o Parc Nacional de Sus Massa . A la tarda, visita de Tafroute (on trobarem tuaregs).
14-7, dilluns. Jornada de treball amb els mestres de Tadward: visita a l’escola, estudi del medi, visita a l’ajuntament, etc.
15-7, dimarts. Excursió a les terres dels Ida Utanan (asif Ntarhat, l’Imuzer dels Ida Utanan i les cascades), un lloc adient per estudiar la cultura i els costums berèbers.
16-7, dimecres. Visita a la kasbah d’Agadir i a altres escoles rurals dels voltants de Tadward. Excursió a Taroundant, un lloc per viure la història del Marroc.
17-7, dijous. Acomiadament de la gent de Tadward. Tarda lliure per fer compres a Agadir.
18-7, divendres. Sortida d’Agadir. Arribada a Barcelona a les 15 h.
Santa Coloma, 1 de juliol de 2003.