ELS ESTUDIS DE BATXILLERAT

L’Educació Secundària, segons el sistema educatiu actual definit per la LOGSE, es divideix en dues etapes: l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i la Postobligatòria. Això en la pràctica suposa que, en acabar 4t d’ESO, l’alumne, si ha obtingut el títol de graduat escolar, pot triar entre accedir als estudis de Batxillerat  o als de Cicles formatius de grau mitjà, i si no ha obtingut el títol de graduat escolar, pot seguir programes de garantia social o tractar d’incorporar-se directament al món laboral.

            En acabar l’ESO, malgrat les sessions de tutoria i les xerrades informatives sobre orientació professional, alguns alumnes no saben cap a on orientar els seus estudis, per això cal que facin una reflexió conjunta amb els seus pares i amb els seus professors sobre mitjans, objectius i expectatives professionals a curt i a llarg termini.

            El Batxillerat està constituït per un cicle de dos cursos, que es poden fer en quatre anys acadèmics com a màxim.

            El Batxillerat té com a objectius preparar i orientar l’alumnat cap a la universitat, cap als ensenyaments professionals superiors o cap al món del treball, per això els alumnes han de rebre una formació integral i una preparació adequada per enfrontar-se als reptes i canvis del món actual i han d’assolir una bona base per seguir estudis superiors.

Acostumats a les classes d’ESO, a les quals hi ha un ritme de treball més lent com a conseqüència de la diversitat i l’heterogeneïtat de l’alumnat, en arribar al batxillerat alguns alumnes triguen en adonar-se que els estudis de postobligatòria no són el mateix: s’ha de posar molt d’interès perquè el canvi no resulti brusc. Si a l’ESO havien vist que es podia passar d’un curs al següent malgrat haver suspès algunes matèries, al batxillerat la promoció automàtica no existeix i, per tant, els alumnes han de fer un esforç més gran per no tenir matèries suspeses i per portar el treball al dia. És bàsic que els pares, els tutors i tots els professors facin comprendre als alumnes que el batxillerat és una elecció personal i que, per consegüent, requereix un cert grau de motivació per la seva banda.

A més, pel fet que pel sistema de matèries optatives permet al alumne escollir gran part d’allò que ha d’estudiar, ja no pot tenir la coartada que hi ha assignatures per les quals no està motivat. Totes les matèries li seran útils als seus estudis posteriors, totes li donen la formació necessària per allò que ell vol fer.

            El conjunt d’ensenyaments que l’alumne ha d’assolir s’anomena currículum i es divideix en dues grans blocs:

a)      Una part comuna (60% del total), formada per les matèries comunes que cursen tots els alumnes i el treball de recerca.

b)      Una part diversificada, formada per les matèries de modalitat (30% com a mínim) i les matèries optatives (10% del currículum).

Les matèries s’estructuren en crèdits i els crèdits s’organitzen en modalitats. Cada

alumne ha de cursar en els dos cursos de batxillerat un total de 62 crèdits de 35 hores lectives cadascun d’ells. Respecte a les modalitats, l’alumne ha de triar una d’aquestes:

• Modalitat d’Arts (aquesta modalitat només es pot cursar en determinats centres).
• Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut
• Modalitat d’Humanitats i Ciències socials
• Modalitat de Tecnologia.

En començar el batxillerat, l’alumne escull una modalitat i només en determinades

circumstàncies[1] pot canviar de modalitat en finalitzar el primer curs. En qualsevol de les quatre modalitats l’alumne ha de cursar les següents matèries comunes:

• La matèria de Religió serà oferta com a matèria optativa, tindrà dos crèdits i serà voluntària. Cal avaluar-la normalment, encara que no es tindrà en compte a l’hora de fer la mitjana per la selectivitat.

• La tutoria consisteix en un conjunt d’activitats relacionades amb l’orientació personal, grupal, acadèmica i professional de l’alumnat.

• El treball de recerca consisteix en plasmar per escrit els resultats d’una petita investigació sobre algun tema relacionat amb algunes de les matèries del currículum i representa un 10% de la nota final de batxillerat. (Al nostre institut, a 1r,  se’ls lliura als alumnes un dossier explicatiu específic sobre aquest crèdit.)

Quant les matèries de modalitat, l’alumne ha de cursar, com a mínim, 3  matèries per curs de la modalitat triada.

Els itineraris

Cada centre agrupa les matèries de cada modalitat de diferent manera. S’anomena itinerari cadascun dels grups de matèries resultants d’aquesta organització. Així, es garanteix que la tria feta per l’alumne inclou els requisits exigits per l’Administració, al mateix temps que es vetlla perquè sigui d’acord amb la sortida acadèmica o professional desitjada. En aquest sentit, es fonamental la tasca d’orientació des de la tutoria, doncs es tracta, en primer lloc, d’aconseguir que l’alumne rebi una formació integral adequada i pertinent als seus interessos, necessitats i possibilitats.

En el nostre centre, la part diversificada del currículum del alumnat està formada, tant a primer com a segon, por quatre matèries de la modalitat escollida (dues matèries obligatòries segons la via i dues més a escollir entre la resta de les matèries possibles) i una matèria optativa tipificada de dues hores.

L’avaluació

• Se n’ocupen tots els professors del grup, coordinats pel tutor.
• Les qualificacions s’expressen en xifres de l’1 al 10 (sense decimals). Aquestes s’utilitzaran per obtenir la nota mitjana del batxillerat.
• Per poder cursar el segon de batxillerat, caldrà haver aprovat totes les matèries de primer curs o tenir pendents dues matèries com a màxim. L’alumne de 1r curs que no hagi aprovat una o dues matèries a l’avaluació ordinària del més de juny, tindrà una avaluació extraordinària al llarg del 2n curs. El centre vetllarà perquè els alumnes amb matèries suspeses tinguin l’atenció que cal per part del Departament corresponent.
• L’alumne que tingui més de dues matèries suspeses haurà de tornar a cursar totalment el primer curs.
• L’alumne que en acabar el segon curs tingui pendents més de tres matèries de batxillerat, haurà de repetir tot el segon curs. En cas que tingui aprovat el treball de recerca, no l’haurà de repetir.
• Els estudis de Batxillerat no es poden perllongar més de quatre anys.
• Els alumnes que hagin superat el Batxillerat i vulguin afegir al seu currículum alguna matèria de modalitat necessària per determinats estudis o per presentar-se a una opció diferent de les PAU, poden matricular-se d’aquestes noves matèries.
• La qualificació final de batxillerat s’obtindrà per mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en totes les matèries cursades, en funció del nombre de crèdits assignats a cadascuna. Aquesta qualificació suposa el 90% de la nota final; l’altre 10% correspon a la nota del treball de recerca.
• L’alumnat que, en acabar el batxillerat, hagi aprovat totes les matèries cursades rebrà el títol de batxiller.
• Els alumnes amb tot el batxillerat aprovat poden optar per fer les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Les PAU

• Els alumnes amb el títol de Batxillerat podran concórrer a les PAU, segons la modalitat de batxillerat que hagin cursat.
• Per accedir tant a la universitat com als estudis de diplomatura cal haver aprovat abans les PAU. Si l’alumne només té aprovat el batxillerat i no ha fet les PAU no pot accedir a la universitat i, per tant, si vol continuar estudiant només pot accedir als Cicles formatius de grau superior. La via escollida dona prioritat a determinats estudis universitaris.
• En les PAU, els alumnes s’ha d’examinar obligatòriament de la part comuna a totes les modalitats: les tres llengües (Català, Castellà i Llengua estrangera), a més d’Història o de Filosofia. L’examen d’aquesta part s’anomena primer exercici.
• En el segon exercici, l’alumne s’haurà d’examinar de tres matèries pròpies de la modalitat que hagi cursat al batxillerat.
• Les quatre modalitats del batxillerat (Modalitat d’Arts, Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut i Modalitat de Tecnologia) permeten a l’alumne triar una o (excepcionalment) dues vies d’accés d’entre les següents: la via d’Arts, la d’Humanitats, la de Ciències Socials, la de Ciències de la Salut i la Cientifitècnica.
• Qui hagi fet la modalitat d’Arts, s’ha de presentar a la via d’Arts. Les matèries d’examen obligatori d’aquesta via són: el Dibuix artístic, la Història de l’Art i una altra matèria de modalitat.
• Els alumnes que hagin fet la Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials poden optar entre dues vies: la d’Humanitats (matèries obligatòries d’examen: Llatí, Història de l’Art i una altra matèria de modalitat) o la de Ciències Socials (matèries obligatòries: Matemàtiques aplicades a les CCSS, Geografia i una altra matèria de modalitat).
• Els alumnes que hagin cursat la Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut o la Modalitat de Tecnologia, poden optar entre dues vies: la de Ciències de la Salut (matèries obligatòries: Biologia, Química i una altra de modalitat) o la Cientificotècnica (matèries obligatòries: Matemàtiques, Física i una altra matèria de modalitat).
• L’alumne que vulgui presentar-se a dues vies d’accés, haurà d’examinar-se de les quatre matèries obligatòries de les dues vies, així com d’una matèria addicional triada d’entre les de la modalitat que hagi cursat.
• Cadascuna de les vies d’accés dóna preferència a determinades carreres universitàries.

Les notes de selectivitat

• La nota de selectivitat =  60% de l’expedient de batxillerat + 40 %  de la nota de la PAU.
• La nota de la PAU = 50% part comuna + 50 % part de modalitat.
• La nota de la part comuna = 25% (Català) + 25% (Castellà) + 25 %  (Llengua estrangera) + 25% (Filosofia o Història).
• La nota de la part de modalitat = 40 % (Matèria obligatòria 1) + 40% (Matèria obligatòria 2) + 20% (Matèria de modalitat escollida).
• Càlcul de la nota de Selectivitat (10 punts):

4 punts (PAU) + 6 punts (expedient)

• Càlcul de la prova comuna (2 punts):

0,5 punts (Català)

0,5 punts (Castellà)

0,5 punts (Llengua estrangera)

0,5 punts (Filosofia o Història)

• Càlcul de la prova de modalitat (2 punts):

0,8 punts (Matèria obligatòria 1)

0,8 punts (Matèria obligatòria 2)

0,4 punts (Matèria opcional)

Les Cicles formatius de grau superior

• Amb el títol de batxillerat es pot accedir a qualsevol cicle formatiu de grau superior; l’alumne que hagi cursat determinades matèries i modalitat en el batxillerat té prioritat d’accés a determinats cicles.
• Amb el títol d’un cicle formatiu de grau superior dóna dret a accedir als estudis universitaris que són afins al cicle cursat.

Orientació tutorial

Si al llarg de l’ESO les sessions de tutoria són bàsiques per la formació personal de l’alumnat, al Batxillerat, l’acció tutorial adquireix una nova dimensió, l’orientadora. L’orientació segueix dues línies: una social, en quant que el treball de tutoria contribueix a reforçar els bons hàbits i la cohesió del grup, i una altra acadèmica, en quant que el tutor orienta a l’alumne respecte al currículum acadèmic amb la tria de les optatives i del tema del Treball de Recerca. A més, el tutor, com que és un bon coneixedor de l’alumne, de les seves possibilitats acadèmiques i dels seus interessos, pot desenvolupar, amb el seu assessorament, un paper fonamental en el moment de l’elecció dels estudis posteriors (Universitat o CF de Grau Superior). Per portar a terme aquesta tasca l’equip de Coordinació i els tutors faciliten la informació i l’assistència a una sèrie d’activitats destinades a donar a conèixer els estudis que es poden realitzar en acabar el batxillerat (jornades de portes obertes a les universitats públiques, xerrades sobre orientació específica sobre les carreres universitàries i cicles formatius de grau superior, distribució de fulletons i tríptics informatius, consultes per Internet, etc.).

Altres activitats

El viatge de final d’estudis es realitza a 1r de batxillerat, a finals de segon trimestre. El Coordinador de sortides i activitats extraescolars, en col·laboració amb els tutors de batxillerat, presenta a principis de curs diverses propostes de viatge. Als darrers anys, els alumnes han fet itineraris de gran interès cultural per diverses ciutats italianes.

En quan a la festa final de batxillerat, a finals de maig, poc abans de l’avaluació final, la Direcció del Centre ofereix als alumnes de 2n de Batxillerat una festa institucional d’acomiadament, a la qual se’ls lliura a cadascun una orla amb fotografies de tots els seus companys de curs.