Microbiologia alimentària: Manipulació i conservació.

Mercedes Berlanga

Resum: 

L’alimentació en l’actualitat no és ja un simple gest de supervivència (en els països desenvolupats), sinó que són garantia de salut i benestar (aliments probiòtics i prebiòtics). La nostra societat disposa d’aliments cada vegada més sofisticats i elaborats, però que també podrien estar sotmesos a agents potencialment nocius per al nostre organisme: contaminació química (metalls pesants, pesticides, etc.,) i microbiana (bacteris, virus, fongs i paràsits). El CDC (Center for Disease Control and Prevention, Atlanta, EUA) ha estimat que aproximadament 76 mill/any de persones pateixen algun tipus de trastorn gastrointestinal con a conseqüència del consum d’aliments i aigua contaminats. També cal destacar les pèrdues quantioses per alteració microbiana dels aliments. Sembla difícil de creure que en el s.xxi amb la informació de què disposem es pugui arribar a aquestes situacions... Confunci va dir: “és millor encendre una espelma que queixar-se de l’obscuritat.” Què podem fer? Quines són les mesures preventives?

Mercedes Berlanga Universitat de Barcelona, UB

Llicenciada i doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona. Professora del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries, Facultat de Farmàcia, UB. Imparteix classes en la llicenciatura de Ciència i Tècnologia dels Aliments. Ha fet estades de recerca a Alemanya al Max-Planck Institute i als Estats Units, al Forsyth Dental Center. Ha estudiat els mecanismes moleculars de la resistència bacteriana als antibiòtics, la seva implicació en la dispersió dels patògens oportunistes (nosocomials); ecofisiologia de les comunitats microbianes en ambients naturals. Autora de diversos articles de divulgació científica. És membre de la Societat Espanyola de Microbiologia (SEM) i de la American Society for Microbiology (ASM). Membre el comitè de Redacció de la revista científica International Microbiology. Ha participat en la docència de diferents cursos organitzats per l’ICE de la Universitat Politècnica de Catalunya, per l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT) i per la societat Catalana de Biologia.